dilluns, 17 de febrer del 2014

Experiències TIC a l'aula

Bon dia a tots!!!
Tornem, hui, 17 de dilluns, per parlar de tres punts fonamentals en l’ensenyament AMB TICs i no DE les TICs. Començarem per la navegació que he fet al llarg d’aquest matí. He visitat els web recomanats pels professors i els que més m’han cridat l’atenció han sigut dos: el Intercanvi d'experiències TIC i la Presentación Pla TAC del INS Pau Claris. El primer és, com bé indica el seu nom, un lloc web a on es pot intercanviar pàgines, blogs o qualsevol altres formats amb experiències TIC en l’ensenyament. Crec que és un web molt interessant per aquells que, com jo, són nous en aquest món. Compartir és la millor manera d’aprendre. El segon lloc, la Presentació Pla TAC m’ha agradat per la diapositiva dèneu, titulada, Cal tenir en compte, i a on es presenta una sèrie de qüestions com Què volem aconseguir?o Línies pricipals del treball TIC, qüestions que ens faran pensar molt sobre la utilitat de les TICs a l’aula.


En aquest tema també he vist algunes experiències educatives interessants penjades a la xarxa per alguns professors. La que més m’ha agradat ha sigut la de l'Escola Pau Casals de Sant Joan Despí perquè l’activitat fomenta l’aprendre amb tecnologia i no aprendre tecnologia; perquè es utilitza una pissarra digital interactiva; perquè els alumnes guanyen autonomia i motivació amb aquesta eina tecnològica; perquè treballen en grup; i, sobre tot, perquè permet que l’alumnat faça aportacions des dels seus ordinador, conseqüència del qual el resultat és un treball global. L’activitat em sembla perfecta, sincerament no sabria que hi afegir. M’hauria agradat poder criticar la distribució de l’aula però és que això també em sembla genial: els xiquets estan agrupats, de forma que poden treballar perfectament en grup. Cada grup té un ordinador, cosa que es d’agrair perquè si en tingueren més, l’atenció d’alguns membres del grup es perdria. En conclusió, tenint en compte que la distribució de l’aula hauria de ser més considerada pels mestres, crec que la millor forma de treballar és la presentada a l’experiència de l'Escola Pau Casals de Sant Joan Despí, en “illes” de taules, amb un ordinador portàtil i amb tota la llibertat de moviment que aquesta distribució ens dona.

Un salut a tots!

dimarts, 11 de febrer del 2014

Maquinari TIC

Bon dia a tots!
Ja que totes les setmanes anteriors hem parlat del programari relacionat amb la docència, aquesta setmana hem treballat i reflexionat sobre el maquinari TIC. He aprés que hi ha un món increïble de maquinari però també he aprés que l’eficàcia del seu ús no depèn de ell mateix sinó de la metodologia de la qual forma part. El visionat del vídeo penjat pels professors (està en portuguès però s’entén perfectament), m’ha obert els ulls al respecte.
Fa uns anys la Generalitat va fer una campanya propagandística que ha caigut a terra amb el temps: va prometre que ompliria les aules de les escoles valencianes d’ordinadors perquè els xiquets estigueren més en contacte amb les noves tecnologies. En aquells anys el President feia referència a ordinadors però és clar que si traslladem aquesta proposta a l’actualitat, hauríem de parlar de també de tauletes tàctils. Va resultar que el seu (fals) intent per aconseguir que cada xiquet tinguera un ordinador a classe es va quedar en no res.

La pregunta que els mestres ens hem de fer es la mateixa que planteja el vídeo portuguès: en quina mesura necessitem la tecnologia? Si la utilitzem, cóm hem de fer-ho? Hem de canviar la nostra metodologia? Jo crec que la resposta es senzilla: si no utilitzem la mateixa metodologia per ensenyar matemàtiques o llengua, per què continuem fent les classe igual amb una pissarra digital que amb una pissarra tradicional? Crec, sincerament, que qualsevol canvi a l’ensenyament ha de comportar un canvi a la forma de l’ensenyament. Aleshores, si el canvi es la introducció de les noves tecnologies, hem d’adaptar el nostre mètode per aprofitar-nos d’elles i fer-les servir amb l’objectiu de millorar el aprenentatge. Tot aquell professor o mestre qui conega  les TICs ha d’assolir-les i adaptar la seua metodologia d’ensenyament per tal de inserir-les adequadament en l’acció de fer classe. El problema, potser, és que no tots els mestres estan disposats a assolir-les perquè les consideren més un obstacle que un advantatge. Què hi penseu vosaltres?

dilluns, 3 de febrer del 2014

Aprenentatge a Internet

Bon dia a tots!

Aquesta setmana hem treballat amb diferents recursos web que em semblen molt útils per fer les classes de qualsevol matèria més divertides, alhora que didàctiques, és clar. Però abans una curteta anècdota que, jo crec, resumeix la relació entre les eines que us presentaré a continuació. Quan jo era xicoteta -no eren comuns els ordinadors- el meu professor d’Història ens va donar un full amb preguntes relacionades amb les èpoques que estudiaríem més endavant a classe. Amb els meus companys vam anar a la biblioteca del barri i vam fer una mena de cacera de tresor mitjançant els llibres. Encara que era un treball individual, nosaltres el vam fer col·lectivament, ja que trobar totes les respostes era molt complicat. Crec que aquesta anècdota té totes les característiques que les eines de les quals ens han parlat els nostres mestres.
La primera eina ha sigut la webquest. És una eina per investigar , per trobar informació a la xarxa. És molt interessant per als professors però també per als xiquets, perquè aprenen i es diverteixen alhora. Per mi, es sembla al full de preguntes que ens va donar el meu professor d’Història.
El segon recurs que ens han mostrat els mestres ha sigut la cacera del tresor. Es tracta de donar una sèrie de URL als alumnes perquè troben les respostes a unes preguntes plantejades prèviament. El meu professor d’Història ens va guiar una mica donant-nos referències de llibres a on hi podríem trobar la informació.
Per últim, el recurs que més m’ha agradat: la viki. Una viki és una web que es construeix de forma col·laborativa, per tant, és oberta i té el perill de no ser molt fiable si no hi ha cap persona que la “revise”. La viki, si continuem la comparació amb la tasca que ens va encomanar el profe d’Història, seria com la posada en comú que vam fer quan vam corregir l’activitat a classe.

A continuació, per a tots, us recomane els següents exemples d’aquestes tres eines:

Viki L'INS L'Alborç (es tracta d'una viki més pels professors què pels alumnes).

PS. No he posat cap referència als blogs perquè és una eina molt treballada ja al meu blog i no es qüestió d'avorrir a la resta dels companys o fer-les perdre el temps.

dilluns, 27 de gener del 2014

Informació a Internet

Bon dia!

El tema 4 ha estat molt interessant! He estat aproximadament tres hores navegant per Internet i he trobat moltes pàgines webs útils tant per als professors com per als alumnes. Com que la meua especialitat és la llengua castellana i no podia triar pàgines en castellà segons la consigna dels responsables de l’assignatura, he decidit buscar pàgines d’ensenyament de llengües en general o de valencià-castellà. Així, he trobat diferents pàgines, totes relacionades amb alguna entitat educativa, per exemple, el CEIP de Monòver o la Universitat de Barcelona, entre altres ja conegudes com el Gencat o la XTEC. He tingut que treballar molt perquè he cregut que seria millor posar no només els enllaços sinó també les imatges de cada pàgina (a excepció de la XTEC perquè ja la coneixíem). La pàgina que més m’ha cridat l’atenció ha sigut la de la UB, la Col·lecció de guies de conversa universitària. Per què? Us preguntareu. Dons, perquè em sembla que a més de parlar de la llengua, té un objectiu cultural, solidari (fer que els nouvinguts podem integrar-se a la comunitat universitària, als seus companys) i útil que altres traductors no en tenen. 
No cal que us avorrisca amb la repetició de la informació que podeu trobar a l’entrada “Portals educatius” però per si no voleu hi anar, us deixe ací els enllaços de les pàgines de les quals he parlat a aquesta i aquella entrada. Espere que us agraden, companys!






Portals educatius

Bon dia a tots!!

Avui parlarem de diferents webs molts interessants relacionades amb l’ensenyament de les llengües. Com sabeu, la meua especialitat es Filologia Hispànica, en concret l’ensenyament de l’espanyol per a estrangers. Per això he decidit cercar pàgines relacionades tant amb l’ensenyament de llengües estrangeres com amb la llengua catalana a soles (atès que les pàgines havíem d’estar en català i no en castellà).  Dons, comencem amb una pàgina a on trobem fraseologia de la docència universitària:Fraseologia Ací teniu la imatge.




 Com podeu observar, dalt tenim una barra amb diferents opcions de llengües (English-Català, English-Español, etc.) i, baix, tenim dos blocs (escrits en català i traduïts al anglès) sobre frases que els professors i els alumnes utilitzem a classe. Aquesta eina és molt útil per als estudiants que arriben al País Valencià o a Catalunya i no parlen català. Aleshores, amb aquesta pàgina ells podrien treballar les frases que utilitzaran i aquelles que escoltaran el primer dia de classe.

Relacionada també amb l’àmbit de l’ensenyament de llengües estrangeres, trobem a la Universitat de Barcelona un àrea curiosa: la Col·lecció de guies de conversa universitària, ubicada en el punt d’acollida de nouvinguts. Es tracta d’una pàgina a on trobem traduccions de lèxic i estructures lingüístiques utilitzades pels universitaris i que aproximen al nouvinguts als estudiants “autòctons”. La llengua que ens ensenya és col·loquial i molt contextualitzada, és a dir, es tracta de l'anomenat argot universitari (en català i també en altres llengües).


Pense que haurien d’haver-hi pàgines com aquesta en totes les universitats d’Espanya perquè no hi ha cap benvolguda millor que la lingüística. Si els nostres nouvinguts no ens entenen ells no aprendran de nosaltres ni nosaltres d’ells. Aleshores, la meua enhorabona a la Universitat de Barcelona per aquesta iniciativa.

I amb açò del plurilingüisme i multilingüisme anem a una pàgina de casa: Apertium. Què és Apertium? Si anem a aquest apartat trobem tota la informació sobre aquesta meravellosa eina: és una plataforma de traducció automàtica lliure/de codi font obert, inicialment pensada per a parells de llengües emparentades, però que ha estat recentment expandida per a poder tractar parells de llengües més divergents (com ara anglès–català). La plataforma proporciona:
  1.     un motor de traducció independent de les llengües
  2.     eines per a gestionar les dades lingüístiques necessàries per a construir un sistema de traducció automàtica per a un parell de llengües donat
  3.     dades lingüístiques per a un nombre creixent de parells de llengües.
La pàgina és molt senzilla: trobem un quadre on escriure el text que volem traduir i triem les llengües (n’hi ha moltes!). A més a més, podem traduir pàgines webs per a navegar sempre en català. Açò és un luxe! 




Continuem el nostre periple amb una pàgina bé divertida i actual. Depèn del Gencat (recordeu, de la Generalitat de Catalunya) i es diu L’app de la setmana. Si fem click a la pregunta que trobem dalt a la dreta (Què és?), la pàgina ens porta fins l’última part de la pàgina a on podem llegir: L’app de la setmana “és una iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura per fer conèixer l'oferta d'aplicacions per a dispositius mòbils en català i fomentar-ne l'ús.” Encara que no totes les app siguen de llengua, crec que és molt interessant saber que existeix tot un món d’aplicacions mòbils en català perquè, tinga l’objectiu que tinga, qualsevol eina que estiga en català ens ajudarà a treballar la llengua. Ací teniu el enllaç i una imatge de la pàgina. L'app de la setmana


  Com podeu vore, la pàgina ens presenta la nova applicació de la setmana en primera plana. Baix, encara que no es veja a la imatge, tenim la resta de applicacions. També podem cercar-les fent click en "Setmanes anteriors" (dalt a la dreta).


L’últim recurs web que m’agradaria ensenyar-vos és un blog del CEIP Cervantes de Monòver que és diu Llengua Valenciana. Ací trobem molts recursos no només sobre la llengua valenciana i castellana sinó també sobre la literatura valenciana i castellana (encara que siguen pocs). El que més m’agrada és que tota la informació està organitzada per nivells educatius i que, a més de presentar la teoria, també hi tenen activitats per a treballar amb els xiquets. 


Per últim, finalitzaré aquesta entrada amb un portal educatiu destinats als mestres que probablement ja coneixeu. Es tracta de la XTEC, però en concret a l'àrea de recursos de llengua castellana a la ESO. Per si l'enllaç no funcionara us deixe el itinerari: aneu a la pàgina http://www.xtec.cat/web/guest/home, després a "recursos" i feu la cerca. 

És tot!

Un salut,

Cristina

dilluns, 20 de gener del 2014

TILC: Comunicació a Internet

Bon dia a tots:


Aquest cap de setmana he aprés a navegar per diferents xarxes socials que no en coneixia com ara Google +. I navegant, navegant, hi he trobat una eina que m’ha semblat molt però que molt interessant. Es tracta de l’opció de crear formularis, és a dir, test, a partir de Google Drive. Qual és la seua utilitat a l’aula? Ja que hem de examinar als alumnes d’alguna manera, per què no fer els nostres test originals i verdaderament adaptats als continguts que hem ensenyat? Com funciona? Vegeu aquestes pàgines i el següent tutorial (en castellà, no l'he trobat en català), és molt fàcil!






A més a més, he aprés que les etiquetes no només s’utilitzen als blog sinó també a pàgines webs i, concretament, a les xarxes socials, encara que jo no haja trobat cap xarxa on vore-les, apart de Flickr. Per això, he optat per posar un exemple d’etiquetes de un altre blog que en tinc i des del qual podem anar al seu perfil en Facebook. A continuació teniu tota la informació.




Spanish Intensive Lessons en Facebook




Ací podreu veure els meus tweets sobre el tema 3:



La reflexió que m'agradaria llançar-vos és: s’haurien de capar els ordinador amb els quals treballen els nostres alumnes?

Tecnologia mòbil i ensenyament

Bon dia a tots:

Avui parlarem de l’ús de la tecnologia mòbil  a classe. És clar que les TIC es desenvolupen a una rapidesa sense precedents. Per això, crec que no seria una bona idea negar-les, és a dir, anar contracorrent i no assolir-les com eines a l’aula. Actualment tothom té un smartphone o mòbil intel·ligent; aleshores, per què no utilitzar-los a classe? Amb ells podem servir-nos d’eines com les xarxes socials i aplicacions varies que aplicades a l’ensenyament correctament ens obren un camp nou ple de possibilitats increïbles. La qüestió és: quina és la correcta aplicació d’aquestes eines?

Bé, pensant que som capaços de fer una correcta aplicació, et presente una eina que es pot utilitzar a classe (com a divertiment els últims deu minuts de la classe per tots els qui hagen acabat les tasques i també com a forma de continuar practicant la llengua). Es diu Spanish Challenge i és una aplicació per a smartphones. Aquesta eina d’aprenentatge està destinada a adolescents estrangers però també a qualsevol persona que, amb una mica de destresa amb els smartphones, vulga aprendre espanyol (per a nosaltres castellà). Has de crear un ninot virtual, un lluitador, i “lluitar” amb altres usuaris per a aconseguir guanyar: qui tinga més coneixements sobre la llengua, guanya.  

He d’afegir que no he trobat cap eina com esta en valencià i que m’agradaria que si qualsevol informàtic preocupat per la nostra llengua llegís aquest blog, gastara un poc del seu temps i fera una similar. 

Spanish Challenge: Edinumen