Experiències TIC a l'aula

Bon dia a tots!!!

Tornem, hui, 17 de dilluns, per parlar de tres punts fonamentals en l’ensenyament AMB TICs i no DE les TICs. Començarem per la navegació que he fet al llarg d’aquest matí. He visitat els web recomanats pels professors i els que més m’han cridat l’atenció han sigut dos: el Intercanvi d'experiències TIC i la Presentación Pla TAC del INS Pau Claris. El primer és, com bé indica el seu nom, un lloc web a on es pot intercanviar pàgines, blogs o qualsevol altres formats amb experiències TIC en l’ensenyament. Crec que és un web molt interessant per aquells que, com jo, són nous en aquest món. Compartir és la millor manera d’aprendre. El segon lloc, la Presentació Pla TAC m’ha agradat per la diapositiva dèneu, titulada, Cal tenir en compte, i a on es presenta una sèrie de qüestions com Què volem aconseguir?o Línies pricipals del treball TIC, qüestions que ens faran pensar molt sobre la utilitat de les TICs a l’aula.

En aquest tema també he vist algunes experiències educatives interessants penjades a la xarxa per alguns professors. La que més m’ha agradat ha sigut la de l'Escola Pau Casals de Sant Joan Despí perquè l’activitat fomenta l’aprendre amb tecnologia i no aprendre tecnologia; perquè es utilitza una pissarra digital interactiva; perquè els alumnes guanyen autonomia i motivació amb aquesta eina tecnològica; perquè treballen en grup; i, sobre tot, perquè permet que l’alumnat faça aportacions des dels seus ordinador, conseqüència del qual el resultat és un treball global. L’activitat em sembla perfecta, sincerament no sabria que hi afegir. M’hauria agradat poder criticar la distribució de l’aula però és que això també em sembla genial: els xiquets estan agrupats, de forma que poden treballar perfectament en grup. Cada grup té un ordinador, cosa que es d’agrair perquè si en tingueren més, l’atenció d’alguns membres del grup es perdria. En conclusió, tenint en compte que la distribució de l’aula hauria de ser més considerada pels mestres, crec que la millor forma de treballar és la presentada a l’experiència de l'Escola Pau Casals de Sant Joan Despí, en “illes” de taules, amb un ordinador portàtil i amb tota la llibertat de moviment que aquesta distribució ens dona.

Un salut a tots!

Maquinari TIC

Bon dia a tots!

Ja que totes les setmanes anteriors hem parlat del programari relacionat amb la docència, aquesta setmana hem treballat i reflexionat sobre el maquinari TIC. He aprés que hi ha un món increïble de maquinari però també he aprés que l’eficàcia del seu ús no depèn de ell mateix sinó de la metodologia de la qual forma part. El visionat del vídeo penjat pels professors (està en portuguès però s’entén perfectament), m’ha obert els ulls al respecte.

Fa uns anys la Generalitat va fer una campanya propagandística que ha caigut a terra amb el temps: va prometre que ompliria les aules de les escoles valencianes d’ordinadors perquè els xiquets estigueren més en contacte amb les noves tecnologies. En aquells anys el President feia referència a ordinadors però és clar que si traslladem aquesta proposta a l’actualitat, hauríem de parlar de també de tauletes tàctils. Va resultar que el seu (fals) intent per aconseguir que cada xiquet tinguera un ordinador a classe es va quedar en no res.

La pregunta que els mestres ens hem de fer es la mateixa que planteja el vídeo portuguès: en quina mesura necessitem la tecnologia? Si la utilitzem, cóm hem de fer-ho? Hem de canviar la nostra metodologia? Jo crec que la resposta es senzilla: si no utilitzem la mateixa metodologia per ensenyar matemàtiques o llengua, per què continuem fent les classe igual amb una pissarra digital que amb una pissarra tradicional? Crec, sincerament, que qualsevol canvi a l’ensenyament ha de comportar un canvi a la forma de l’ensenyament. Aleshores, si el canvi es la introducció de les noves tecnologies, hem d’adaptar el nostre mètode per aprofitar-nos d’elles i fer-les servir amb l’objectiu de millorar el aprenentatge. Tot aquell professor o mestre qui conega  les TICs ha d’assolir-les i adaptar la seua metodologia d’ensenyament per tal de inserir-les adequadament en l’acció de fer classe. El problema, potser, és que no tots els mestres estan disposats a assolir-les perquè les consideren més un obstacle que un advantatge. Què hi penseu vosaltres?

Aprenentatge a Internet

Bon dia a tots!

Aquesta setmana hem treballat amb diferents recursos web que em semblen molt útils per fer les classes de qualsevol matèria més divertides, alhora que didàctiques, és clar. Però abans una curteta anècdota que, jo crec, resumeix la relació entre les eines que us presentaré a continuació. Quan jo era xicoteta -no eren comuns els ordinadors- el meu professor d’Història ens va donar un full amb preguntes relacionades amb les èpoques que estudiaríem més endavant a classe. Amb els meus companys vam anar a la biblioteca del barri i vam fer una mena de cacera de tresor mitjançant els llibres. Encara que era un treball individual, nosaltres el vam fer col·lectivament, ja que trobar totes les respostes era molt complicat. Crec que aquesta anècdota té totes les característiques que les eines de les quals ens han parlat els nostres mestres.

La primera eina ha sigut la webquest. És una eina per investigar , per trobar informació a la xarxa. És molt interessant per als professors però també per als xiquets, perquè aprenen i es diverteixen alhora. Per mi, es sembla al full de preguntes que ens va donar el meu professor d’Història.

El segon recurs que ens han mostrat els mestres ha sigut la cacera del tresor. Es tracta de donar una sèrie de URL als alumnes perquè troben les respostes a unes preguntes plantejades prèviament. El meu professor d’Història ens va guiar una mica donant-nos referències de llibres a on hi podríem trobar la informació.

Per últim, el recurs que més m’ha agradat: la viki. Una viki és una web que es construeix de forma col·laborativa, per tant, és oberta i té el perill de no ser molt fiable si no hi ha cap persona que la “revise”. La viki, si continuem la comparació amb la tasca que ens va encomanar el profe d’Història, seria com la posada en comú que vam fer quan vam corregir l’activitat a classe.

A continuació, per a tots, us recomane els següents exemples d’aquestes tres eines:

Webquest Les webquest del Sebas

Cacera del tresor Les Caceres del tresor d'en Sebas

Viki L'INS L'Alborç (es tracta d'una viki més pels professors què pels alumnes).

PS. No he posat cap referència als blogs perquè és una eina molt treballada ja al meu blog i no es qüestió d'avorrir a la resta dels companys o fer-les perdre el temps.